El voluntariat a la Fundació Finestrelles va ser una experiència molt real. El costum ens fa definir com és "una persona normal", però conèixer gent amb diversitat funcional et fa mirar més enllà i veure que realment el concepte que tenim està equivocat i que, siguem com siguem, tots som únics i especials. Personalment, va ser un plaer compartir unes hores amb les persones usuaries de la Fundació Finestrelles i els dono les gràcies per l'amor que desprenen (abraçades, petons, rialles...) i perquè un cop allà, t'acullen com si fossis a casa. Espero que mai no deixin de donar tant de goig i desprendre tanta felicitat com ho fan.
Esta es su historia
Eduard
